Entre la molta informació disponible sobre Artana que tenim pendent de publicar (sense parlar dels projectes propis, sempre ajornats), està este informe de l’Espeleo Club Castelló sobre la Mina 800 realitzat a partir de dos visites, una en maig de 2014 i l’altra en agost de 2021, i publicat al seu blog Cavitats Subterrànies.

Generalment no som partidaris de re-publicar textos que estan disponibles: en este cas pensem que penjar-lo ací augmenta la visibilitat i permet, si més no, vore les fotos amb més qualitat. De fet, un altre article important, El coto minero de la Virgen del Amparo, inclòs com a enllaç a la nostra publicació La mina de la Font del Ferro, resulta molt més anònim del que ens agradaria.

Gràcies als companys de l’Espeleo Club pel seu grandíssim treball en la descripció de cavitats i altres elements del nostre patrimoni. D’ells hem publicat, per exemple, Descripció de la cavitat de la Font del Ferro, però la seua col·laboració es pot trobar en diferents catàleg del patrimoni etnològic artanenc (Joaquim Arenós i altres companys).

La Mina 800

Hui rescatem un treballet que vam realitzar en maig de 2014 i que va quedar un poc abandonat sense arribar a publicar “oficialment” els seus resultats i topografia. Vam tornar l’estiu de 2021 junt amb els biòlegs de la Universitat de València, aprofitant per a finalitzar un curt ramal que faltava en la topografia i agafar alguna dada més.

La Mina 800 es va excavar durant els anys 1962 i 1963 a conseqüència de les pluges i la inundació dels nivells inferiors de la mina Virgen del Amparo o de la font de Ferro, amb l’objectiu de desaiguar la mina i així poder continuar l’explotació minera. L’entrada s’obri en el marge esquerre d’una xicoteta clotà d’on ve una barrancada de l’ombria de la Serra. Els xops i la vegetació de ribera, anuncien l’entrada de la galeria, que actualment abasteix la població amb el seu important manantial o brollador. Com en aquest manantial no hi ha prou aigua per a les necessitats del poble, també s’extrau d’un pou més proper a Artana.

Actualment l’entrada de la galeria està protegida juntament amb un recinte de 20 metres que hi ha abans de la pròpia porta d’accés. A l’igual que aquest recinte previ, els primers metres de galeria són de materials argilosos, que a mida que ens endinsem és van fent més compactes. Als 40 metres comencem a trobar la galeria recoberta de pedra seca i volta de canó, que va alternant amb trams de bloquet i altres de roca, on s’aprecien les margues argiloses. Als 250 metres de galeria hi ha un canvi notori en la construcció, és passa de galeria de pedra en sec a bloquet, on hi venen més de 100 metres. Més avant als 400 metres comença a aflorar la calcària, trobant ací un clevill natural al sostre de la galeria, a favor d’un pla d’estratificació que en aquest punt cabussa 55º al sud. Aquest clevill té una direcció 275 nord magnètic, es a dir est-oest. Més avant també hem mesurat un capbussament de 60º, també cap al sud. Així constatem el acusat capbussament dels estrats, amb tendència vertical, que s’assembla ja al de la mina de la font de Ferro. 

Als 550 metres apareix l’arenisca, on trobem unes excèntriques blanques que apareixen en racons concrets de la galeria, sobre els 750 metres. Amb el rodeno arribem fins la bifurcació, a 820 metres des de l’entrada. Al llarg de la galeria apareixen formacions curioses: algunes estalactites formades sobre les tuberies de ferro, gruixudes capes de concreció al pis, formades en uns 60 anys, i curioses formacions esfèriques adherides a les parets, que son exsudacions de mineral de guix. 

En la bifurcació trobem dos galeries, una de 48 metres, i l’altra de 96 metres que és per on ve l’aigua del manantial. Ambdues ramals estan excavats en rodeno, que a l’igual que la calcària, presenta un acusat capbussament. El tram ascendent finalitza en una inclinada rampa, amb dos pous ascendents de 4 metres i que finalitza per una obstrucció, i que pensem que aquesta continuació deu comunicar amb la mina. A més d’ací ve una corrent d’aire. Aquesta galeria ascendent està molt rentada, com si d’allí baixara molta aigua després de pluges. En el inici d’aquesta rampa hi ha un colze que fa la galeria on trobem una curta desviació d’on també ve un poc d’aigua, però aquesta pareix estancada i parcialment reblida de sediment. Ací el sostre baixa i aquesta galeria finalitza als 24 metres.

La galeria d’on ve l’aigua, el sostre baixa progressivament degut al sediment acumulat a la part baixa i aquesta finalitza en un laminador producte d’una solsida, divisant la continuació de la galeria darrere d’un pas impenetrable. En aquesta zona final, hi han materials argilosos, que creiem que es tracten de les argil·lites que es situen entre el rodeno i la calcària.

Un miner que va treballar en aquesta galeria ens contà que quan trobaren l’aigua, resultava molt difícil fer els forats i posar les barrines. Havien d’apretar la barrina amb un pal, perquè l’aigua eixia per tot arreu. Finalment deixaren d’excavar la galeria.

Un altra cosa que trobem al llarg del recorregut de la galeria son uns nínxols o refugis que apareixen a dreta i esquerra de la mateixa. Presenten unes dimensions aproximades d’un metre quadrat i n’hem contat 11 en tot el recorregut. També hi ha tres curts ramals de 7, 10 i 8 metres a la dreta de la galeria, que semblen ser cates per fer avançar la galeria, que després rectificaren i feren anar per un lloc més adient. Sobre els nínxols, possiblement siguen per refugiar-se en cas de perill d’explosió o derrumbament, o bé per poder girar la vagoneta.

El recorregut de la galeria es de 998 metres, amb una direcció bastant regular cap a la mina de la font de Ferro. El desnivell positiu és de 42,6 metres, estant el punt d’on venen les aigües a +14,3 metres respecte a la boca d’entrada. La part final d’aquesta galeria, després d’ajuntar les diferents poligonals de les mines, queda just per baix de la sala Gran de la Cova de la Piqueta, i a una diferència de cota de 85 metres. La unió dels dos conjunts miners queda ara desconnectada, però les dos juntes totalitzarien un recorregut superior a 6,5 kilòmetres i un desnivell de 254 metres que hi ha entre la boca superior (cota 564 metres) i la d’aquesta galeria inferior.

Pel que fa a les aigües de la galeria 800, la temperatura en la boca era (agost 2021) de 19,2ºC, mentre que en el punt d’on ve l’aigua de 19,6ºC. Aquest fet ens indica que l’aigua a mida que ix a la superfície és va refredant, a més aquestes es troben per cota més calentes del que deuríem esperar, amb una possible influència de termalisme, com ocorre en altre zones de l’Espadà. La conductivitat de l’aigua era de 381 ms/cm.