De nou devem a la col·laboració de persones d’Artana una troballa curiosíssima: un panell ceràmic devocional dedicat a Sant Valentí, ubicat a l’interior d’una casa del carrer Assagador, propietat de Pasqual Ribera Alba –que ha sigut extremadament amable, donant-nos accés a la casa i posant-nos totes les facilitats per a la seua documentació.

Fa uns dies mostràvem ací un retaule de Sant Josep, i ja teníem documentada una Santa Teresa, i continuarem donant a conèixer més panell instal·lats en cases particulars.

De nou hem recorregut a José Ignacio Catalán, historiador de l’art d’Artana i investigador sobre este gènere d’art popular. Ens ha senyalat que és estrany que hi haja un panell dedicat a sant Valentí en un poble com Artana, on no hi ha una devoció específica –tampoc en el santoral habitual valencià–. José Ignacio pensa que es tractaria d’una devoció particular del propietari de la casa.

Qui és este Sant Valentí?

Al santoral hi ha huit sants anomenats Valentí, d’ells tres romans que se celebren el 14 de febrer. La informació existent està basada en llegendes, per això en 1969 es va retirar del santoral oficial (no del martirologi), autoritzant el culte en zones en què la tradició estava arrelada.

El més probable és que l’autor recorreguera al sant més populars i a allò que se sap d’ell, i barrejara diversos temes per a que es puguera identificar. El Sant Valentí més popular, que ha donat lloc a la tradició del “Dia de Sant Valentí”, va ser un sacerdot romà del segle III que va desafiar l’ordre de l’emperador Claudi II de prohibir el matrimoni als joves soldats, als que va seguir casant en secret fins que va ser arrestat i executat el 14 de febrer de 270. A més a més, un d’estos Valentins romans va curar a un xiquet epilèptic, i un altre a un xiquet cec, al que potser s’al·ludix en la imatge del panell.

Segons José Ignacio Catalán, el pintor del retaule representa al sant amb vestit sacerdotal actual, amb el llibre obert en actitud de celebrar un matrimoni. L’espasa fa referència al martiri. La dona agenollada en actitud orant, possiblement al·ludix al passatge de la curació del xiquet cec o de la del xiquet epilèptic, que està a la dreta de la imatge.

Els Valentins en Artana

No pareix que “Valentí” siga un nom especialment popular en Artana. Tanmateix, sempre han hagut persones anomenades així. Coneixem a un tal Valentín Herrero, que va ser director de la banda a finals del segle XIX o principis del XX, i a un fill seu, Mn. Valentín, capellà en la primera meitat del segle XX al servei del Papa de Roma. També sabem que hi havia uns germans fundidors de campanes, “Valentín Traver Hermanos Fundidores”, que treballaren en la segona meitat del segle XIX. Però resulta difícil relacionar a qualsevol d’estes persones amb la devoció a Sant Valentín i amb el retaule de què parlem. Més encara sense una datació aproximada del panell.

Agrairem qualsevol informació sobre el tema.